Sumant decidim per Sabadell

Com molts ja sabreu, diumenge Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament aniràn just en les eleccions a l'alcaldia, amb en Juli Fernandez com a cap de llista, juntament amb 3 companys i jo com a independents.

I perquè junts?

Perquè hi ha més coses que ens uneixen que no ens separen.

Perquè creiem en una sabadell social i culturalment activa, on la ciutadania hi té molt a dir, i també molt a fer.Un Sabadell que respongui a les necessitats dels sabadellencs.

Perquè cal l'ajuntament estigui al servei de les entitats i les persones, no al revès.

Perquè cal establir un sistema de subvencions per les entitats objectiu i públic, amb criteris bàsics i iguals per a tothom.

Perquè junts podem fer una ciutat millor, nacionalment compromesa, i defensar la nostra llengua, el català, i un estat propi pel nostre país, Catalunya.

Perquè cal promocionar i potenciar la cultura catalana a la nostra ciutat.

I per molts motius més que s'expliquen a www.sumantdecidim.cat

Hi ha un altre motiu implicit per al qual vaig implicar-me en aquest projecte, i es diu Juli Fernandez. Jo vaig coneixer en Juli a travès del Twitter. Com que compartiem molts ideals, i a força de parlar, recordo que em va convidar un dia a prendre quelcom a la teteria. Em va preguntar com veia jo Sabadell, i li vaig explicar la realitat que m'envolta, plena d'entitats i moviments, però també de joventut que no es mou. Compartiem un model de ciutat i de país, i finalment en Juli em va demanar que formès part de la seva candidatura, i desprès d'un parell de reunions amb l'equip d'esquerra en diferents ambits, vaig acceptar la proposició. Estic molt content d'haver-ho fet, perquè m'ha permès introduir-me en el món de la política sabadellenca i possar el meu primer gra de sorra per canviar el món (i no dubteu que no serà l'últim). A mès, vull destacar que en Juli s'ha passat tots i cadascun dels dies de campanya fent el carrer (i les cantonades! xDD), parlant amb la gent, éssent proper, i, sobretot, possant-se moreno!

Un gran què en la meva decisió va ser la coalisió amb Reagrupament, i el posterior lema Sumant Decidim.

Vull donar les gràcies a tothom que ha col·laborat perquè aquest projecte sigui possible i tiri endevant, i al projecte en si, que m'ha permès coneixer gent molt vàlida, interesant, valenta, atrevida, divertida, alegre, de molt ambits diferents, però, sobretot, gent molt humana!

Amb aquest text pretenc dues coses: agraïr a tota aquesta gent que he anomenat i animar-vos a votar no a aquest partit, ni a aquesta coalisió, sinó a aquest equip, a aquestes persones!

no és país per a vells...

Aquesta nit, patronal (espanyola), sindicats (espanyols) i govern (espanyol) han arribat per fi a un pacte per a la reforma laboral.

Ara resulta que tota persona nascuda desprès de l'any 1962 haurà de treballar fins als 67 anys, sempre i quan no arribi a cotitzar més de 38'5 anys, cosa difícil amb els temps que corren. Es a dir, que una patronal que només busca el seu benefici, uns sindicats d'origen vinculat al partit que governa actualment i que cada cop defensa menys els interessos de la gent a qui representa (ja us dic que a mi els sindicats no em representen ni de bon tros) i un govern que fa veure que és d'esquerres han decidit per tots els habitants d'Espanya i les seves colònies que per decret es jubilaran més tard per que així es podran pagar totes les pensions.

Com pot ser que una classe política que només necessita tenir un sou oficial durant 8 anys per a poder tenir una paga vitalícia ens digui a la resta de persones d'aquest estat en defallida que ens hem d'apretar el cinturó?! Ells que, desprès de la seva vida (in)útil com a polítics, acaben com a directors generals d'una multinacionals, assessors d'una altra o directors de bancs, sense deixar de cobrar la paga de l'estat!

Senyores, senyors, això ha de canviar!

Fins i tot en Jordi Pujol ha admès que el que cal ara per ara és la independència! A que estem esperant?

Crec que en una Catalunya independent, ens hauriem de jubilar entre els 60 i els 65, el sou mínim hauria d'arribar, de llarg, als 800, i els nostres polítics, si volen rebre una paga vitalícia, que treballin el mateix que nosaltres, o més!

Disculpeu si escric amb un to agressiu, no és la meva intenció atacar ningú.

Signa,

un català indignat!