divendres, 28 de gener del 2011

no és país per a vells...

Aquesta nit, patronal (espanyola), sindicats (espanyols) i govern (espanyol) han arribat per fi a un pacte per a la reforma laboral.
Ara resulta que tota persona nascuda desprès de l'any 1962 haurà de treballar fins als 67 anys, sempre i quan no arribi a cotitzar més de 38'5 anys, cosa difícil amb els temps que corren. Es a dir, que una patronal que només busca el seu benefici, uns sindicats d'origen vinculat al partit que governa actualment i que cada cop defensa menys els interessos de la gent a qui representa (ja us dic que a mi els sindicats no em representen ni de bon tros) i un govern que fa veure que és d'esquerres han decidit per tots els habitants d'Espanya i les seves colònies que per decret es jubilaran més tard per que així es podran pagar totes les pensions.
Com pot ser que una classe política que només necessita tenir un sou oficial durant 8 anys per a poder tenir una paga vitalícia ens digui a la resta de persones d'aquest estat en defallida que ens hem d'apretar el cinturó?! Ells que, desprès de la seva vida (in)útil com a polítics, acaben com a directors generals d'una multinacionals, assessors d'una altra o directors de bancs, sense deixar de cobrar la paga de l'estat!
Senyores, senyors, això ha de canviar!
Fins i tot en Jordi Pujol ha admès que el que cal ara per ara és la independència! A que estem esperant?
Crec que en una Catalunya independent, ens hauriem de jubilar entre els 60 i els 65, el sou mínim hauria d'arribar, de llarg, als 800, i els nostres polítics, si volen rebre una paga vitalícia, que treballin el mateix que nosaltres, o més!
Disculpeu si escric amb un to agressiu, no és la meva intenció atacar ningú.

Signa,
un català indignat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada