Prou merda entre els independentistes!

Ja me n'estic cansant de la campanya de SI per fer mal a ERC (clarament, la seva voluntat és fer que CiU tingui majoria absoluta, que per això els financia):
SI proposava que, tot i anar en coalició, cadascú fes la seva campanya, amb el seu programa, i després cadascú tingués el seu grup parlamentari. SI, segons ells diuen, és una coalició en si mateixa, formada per 7 partits; així doncs, ells deixen que els seus partits facin campanyes per separat? La resposta és evident.
Per a ERC, una coalició és la defensa entre diferents partits d'un mateix valor, en aquest cas, la independència. Per a SI, una coalició és un manera de treure més vots per tenir més diputats.
Ara tots pensareu que això ho dic perquè jo milito a ERC, i és legítim, però vull que sapigueu que això és un petit resum del que he llegit a les xarxes i als diaris, i he sentit al carrer.
En Salvador Cardús va resumir-ho en una sola frase: Aquell que va néixer per dividir, viu dividint. I com va dir en Junqueras: No ens podem unir amb algú que no vol la unió.
Per acabar, us convido a buscar noticies sobre els partits indepenendentistes, per després fer-ne una reflexió: Busqueu l'únic partit independentista que llença merda sobre els altres partits independentistes. Ho trobareu fàcil...

Sumant decidim per Sabadell

Com molts ja sabreu, diumenge Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament aniràn just en les eleccions a l'alcaldia, amb en Juli Fernandez com a cap de llista, juntament amb 3 companys i jo com a independents.

I perquè junts?

Perquè hi ha més coses que ens uneixen que no ens separen.

Perquè creiem en una sabadell social i culturalment activa, on la ciutadania hi té molt a dir, i també molt a fer.Un Sabadell que respongui a les necessitats dels sabadellencs.

Perquè cal l'ajuntament estigui al servei de les entitats i les persones, no al revès.

Perquè cal establir un sistema de subvencions per les entitats objectiu i públic, amb criteris bàsics i iguals per a tothom.

Perquè junts podem fer una ciutat millor, nacionalment compromesa, i defensar la nostra llengua, el català, i un estat propi pel nostre país, Catalunya.

Perquè cal promocionar i potenciar la cultura catalana a la nostra ciutat.

I per molts motius més que s'expliquen a www.sumantdecidim.cat

Hi ha un altre motiu implicit per al qual vaig implicar-me en aquest projecte, i es diu Juli Fernandez. Jo vaig coneixer en Juli a travès del Twitter. Com que compartiem molts ideals, i a força de parlar, recordo que em va convidar un dia a prendre quelcom a la teteria. Em va preguntar com veia jo Sabadell, i li vaig explicar la realitat que m'envolta, plena d'entitats i moviments, però també de joventut que no es mou. Compartiem un model de ciutat i de país, i finalment en Juli em va demanar que formès part de la seva candidatura, i desprès d'un parell de reunions amb l'equip d'esquerra en diferents ambits, vaig acceptar la proposició. Estic molt content d'haver-ho fet, perquè m'ha permès introduir-me en el món de la política sabadellenca i possar el meu primer gra de sorra per canviar el món (i no dubteu que no serà l'últim). A mès, vull destacar que en Juli s'ha passat tots i cadascun dels dies de campanya fent el carrer (i les cantonades! xDD), parlant amb la gent, éssent proper, i, sobretot, possant-se moreno!

Un gran què en la meva decisió va ser la coalisió amb Reagrupament, i el posterior lema Sumant Decidim.

Vull donar les gràcies a tothom que ha col·laborat perquè aquest projecte sigui possible i tiri endevant, i al projecte en si, que m'ha permès coneixer gent molt vàlida, interesant, valenta, atrevida, divertida, alegre, de molt ambits diferents, però, sobretot, gent molt humana!

Amb aquest text pretenc dues coses: agraïr a tota aquesta gent que he anomenat i animar-vos a votar no a aquest partit, ni a aquesta coalisió, sinó a aquest equip, a aquestes persones!

no és país per a vells...

Aquesta nit, patronal (espanyola), sindicats (espanyols) i govern (espanyol) han arribat per fi a un pacte per a la reforma laboral.

Ara resulta que tota persona nascuda desprès de l'any 1962 haurà de treballar fins als 67 anys, sempre i quan no arribi a cotitzar més de 38'5 anys, cosa difícil amb els temps que corren. Es a dir, que una patronal que només busca el seu benefici, uns sindicats d'origen vinculat al partit que governa actualment i que cada cop defensa menys els interessos de la gent a qui representa (ja us dic que a mi els sindicats no em representen ni de bon tros) i un govern que fa veure que és d'esquerres han decidit per tots els habitants d'Espanya i les seves colònies que per decret es jubilaran més tard per que així es podran pagar totes les pensions.

Com pot ser que una classe política que només necessita tenir un sou oficial durant 8 anys per a poder tenir una paga vitalícia ens digui a la resta de persones d'aquest estat en defallida que ens hem d'apretar el cinturó?! Ells que, desprès de la seva vida (in)útil com a polítics, acaben com a directors generals d'una multinacionals, assessors d'una altra o directors de bancs, sense deixar de cobrar la paga de l'estat!

Senyores, senyors, això ha de canviar!

Fins i tot en Jordi Pujol ha admès que el que cal ara per ara és la independència! A que estem esperant?

Crec que en una Catalunya independent, ens hauriem de jubilar entre els 60 i els 65, el sou mínim hauria d'arribar, de llarg, als 800, i els nostres polítics, si volen rebre una paga vitalícia, que treballin el mateix que nosaltres, o més!

Disculpeu si escric amb un to agressiu, no és la meva intenció atacar ningú.

Signa,

un català indignat!

Avantatges d'un estat propi

Sovint sentim dir als abstencionistes, als indiferents, als que decideixen ignorar, la famosa pregunta: ¿I que canviarà amb la indepèndencia? Molta gent cau en l'error de contestar amb raons, sempre certes, però que donen la raó als espanyols, com són les econòmiques. És cert que l'estat espanyol ens estafa 22.000 milions d'euros l'any, però no és menys cert que també ataca les nostres tradicions, consentint la llei europea del foc; o la nostra llengua, no permetent que sigui llengua oficial a Europa, entre d'altres.
Jo avui vull explicar què pot significar un estat propi per a Catalunya, però sobretot, per a nosaltres, els ciutadans.
Catalunya serà un país amb un estat NOU, i remarco nou perque la gent no enten què vol dir això. Actualment, la gent ha de votar partits grans que tinguin en el seu programa la independència, per poder assolir el màxim d'escons possibles al parlament, i poder declarar la independència. Però un cop assolida, s'hauran de convocar unes eleccions constituients, és a dir, elegirem qui volem que redacti la nostra constitució, o, dit d'una altra manera, haurem de votar el partit que més s'apropi a les nostres idees, per tal que quedin reflexades en la Constitució Catalana. D'aquesta manera, podrem decidir si volem que els nostres polítics tinguin data de caducitat o no, si volem que la nostra democràcia sigui directa, on el poble tingui la última paraula, o bé preferim seguir mantenint el "Teatre Democràtic de Catalunya", on el poble només n'és un simple espectador. També podrem decidir si volem tenir un copagament sanitari, com l'anomena l'estat espanyol, tot i que jo l'anomenaria, doble pagament sanitari; o si volem ser un estat laic o si les nostres escoles han de ser totes públiques, o hem de seguir mantenint del privades.

Hi ha persones que pretenem convèncer a la gent de la necessitat de l'estat nou és dir-los que, un cop assolida la independència, ens podriem baixar els impostos. Doncs diré una cosa: no en veig la necesitat. Si fins ara hem pogut mantenir aquest nivell d'impostos, amb una petita reforma que permetès alleugerir els impostos de les persones més necessitades, podriem aprofitar tots aquests diners per a millorar el nostre sistema de vida, invertint en sanitat, educació, cultura, I+D, transports,... Podriem tenir moltes més escoles públiques, més hospitals, autopistes lliures de peatges, millors jubilacions, més beques, transport públic gratuït,...
Un estat nou pot suposar moltes avantatges per als catalans, i aquestes nomès en són unes poques.

Carta a Catalunya

Estimada Catalunya,
Ahir va ser un dia especial per a tu, com a mínim és el que crec jo. Hi haurà gent que dirà que va ser un dia bo, i d'altres ni tan sols sortiran avui al carrer amb una depressió de cavall. Per a mi, sincerament, va ser un dia trist, però no pas per la derrota del partit al que vaig votar, no creguis, sóc un bon demòcrata i accepto les derrotes. Ni tampoc perquè l'independentisme treies pocs escons, perquè crec que no és així, doncs encara confio en que els "Convergents de la punyeta", com diria el personatge de Duran i Lleida al Polònia, apostin per aquesta via en la relació Catalunya - Espanya.
No, jo m'entristeixo en pensar que 2.095.122 catalans que van decidir ahir que "la política no els interessa", desconeixent que aquesta és qui governa les seves vides, i deixant que en el seu cas, la ignorància formi govern amb la pròpia política
I també m'inunda una profunda vergonya veure que a Catalunya van votar 175.829 xenofobs i racistes, sumant els vots de Ciutadans (C's - 105.197), Plataforma per Catalunya (PxC - 75.321) i Partit per Catalunya (PxCat - 312). És curiós com crisi afecta els més dèbils...
Però la cosa no acaba aquí, doncs un partit com el Partit Popular (PP), que toca de ben a prop l'extrema dreta amb les idees espanyolistes i xenòfobes, ha aconseguit 384.019 vots i 18 escons al Parlament, i partits com la CORI, amb Carmen de Mairena, o la Falange Espanyola de las JONS aconsegueixin 6.982 i 1.781 vots respectivament.I, per acabar-ho d'adobar, els vots en blanc pujen a 92.331, un 2'94% de l'escrutini (si els sumem amb els vots del partit Escons en blanc, que vindria a ser el mateix, sumarien 110.959 vots, un 3'54%, superant així C's i Solidaritat Catalana per la Independencia (SI), i tindrien representació al parlament, segurament amb grup propi!)
Catalans i catalanes, us voldria dir que no podeu queixar-vos de que no hi ha cap alternativa als partits actuals, perquè segurament no us heu molestat ni en buscar-ne, perquè potser haurieu trobat, sense voler fer campanya ni publicitat cap a cap d'ells, partits com els Pirates.cat, els Blog Sobiranista Català o Els Verds, tots amb idees d'esquerres, progressistes i
Voldria acabar felicitant el nou president de la Generalitat, el sr. Artur Mas, i com a benvinguda, li voldria demanar un petit, per dir-ho així, favor: M'agradaria poder seguir gaudint del paisatge del Vallès que veig des del balcó de casa meva, sense haver de veure una autopista, perquè el Vallès no vol apretar-se cap cinturó més, ni tan sols el 4rt!

Salut i independència,

un català decebut